1
Al mirall dels ulls com un retrovisor
de viatges que abandones
per viatjar-hi de nou amb el record
un vagó carregat d’indiferència
amb ferum de tuguri
amb impaciència apaga els llums.
Res pot salvar-te del dolor.
2
Baixa en silenci el mar per la memòria
a l’empara dels llibres que la tarda
estuca encara als balcons de la conversa.
Al capçal de la nit un últim solitari
marca les cartes per a fer-se trampes
com si pogués guanyar amb cartes marcades.
La única victòria què ens resta és jugar.
3
Cap al final del port com un cotxe aparcat
cerques l’últim anunci que et permeti
vendre el què encara et queda
a la difícil sang
dels missatges de Delfos, una èpica
que ningú vol comprendre:
ara fa riure qualsevol sacrifici.
4
Dubtes si una vetllada pot entra-hi a les mans
de la nostàlgia, igual que alguns pardals
s’enfonsen a les xarxes dels furtius
i mires a l’euribor com el pagès que espera
un temps benèvol i una pluja cauta
incapaç d’aixecar el cap d’aquesta xarxa
plena d’ídols daurats.
5
Encara pots obrir finestres, ossos, pedres
com la perdiu que fuig de les perdigonades
i arrossegar pel terra la fràgil esperança
que un nou batec d’amor amb les onades
provarà la presó dels qui fracassen al viure
sense cap risc ni vida la fulgurant escletxa
de la despietat.
(c) Rubén García Cebollero
sobre el autor: ver datos en el espacio de autoren secciones y en galería de imágenes
