Usuario :
Clave : 
 
 administrador
Manual del administrador


 Secciones
Sitios web
Poemas
Espectáculos-Actividades para niños
Lecturas
Libros recibidos
Últimas noticias
Especial Navidad
Sumario
Cuantocuento
EnJuego
Para profesores
Sección para padres
Dibujos
Fotografìas
Recetas
Jugando con el arte
Deportes
Cartas
Carta de los editores
Saturnino
Unidad temática: EL AGUA
Unidad Temática: El Petróleo
Unidad temática: EL LIBRO
Unidad temática: LA CASA
Unidad temática: LA LECHE
Unidad temática: LAS ABEJAS
Unidad temática: MATEMATICAS Y LENGUAJE
Unidad temática: LA PATATA
Unidad Temática: LOS DINOSAURIOS
U. D. Las hormigas

Revista Barco de papel

 Inicio | Foros | Participa
Buscar :
Estás aquí:  Inicio >>  Unidad temática: EL LIBRO >>  ELS CONTES DELS AHIRS
 
ELS CONTES DELS AHIRS
 

El siguiente cuento en catalán es el mensaje a todos los niños del mundo con motivo del dia del libro .
EL SECRET DELS DEMÀS MISSATGE ADREÇAT A TOTS ELS XIQUETS I XIQUETES DEL MÓN. AMB MOTIU DEL DIA DEL LLIBRE 1993 23 d'Abril 1993 (Mahdokht Kashholi, autora iraní) Encara no era de dia quan els xiquets i les xiquetes, arribaren corrent al cim de la muntanya, que portava posat ei seu barret blanc i estava asseguda tan tranquil•la. Una de les xiquetes va dir a la muntanya: - Em deixes el teu barret? - Per què el vols? - preguntà la muntanya. - Per tornar-me invisible i poder viatjar, sense que ningú em veja, fins al Jardí de les Llums - contestà la nena. - Per què vols anar, allà? - va insistir la muntanya. - Per entrar a l'habitació dels Secrets i buscar-hi el meu llibre -respongué. La muntanya, després de pensar-s'hi una estona, va dir: - te’l deixaré amb dues condicions. La primera és que em tornes el barret abans de la posta de sol. I la segona, que si descobreixes un secret, el compartesques amb mi. La xiqueta va assentir. Llavors, la muntanya es va treure el barret del cap i li'l va donar. I en l'instant en què la nena se'l va posar, el seus amics deixaren de veure-la. Muntà en 91 vent i creuà mars i deserts fins que va arribar al Castell de les Set Portes, cadascuna custodiada per un guardià. El guardià de la setena porta li va donar una clau màgica amb la qual va poder obrir totes les del castell. La xiqueta es va ficar la clau a la butxaca i hi entrà. Dintre del castell hi havia un jardí que, com a sorra, tenia estrelles. Al centre del jardí s'alçava un edifici construït amb pedres d’ardent llum de sol i de llum pàl•lida de lluna. La porta tenia dos picaportes: el del Secret i el de la Cançó. La nena es va aturar un moment, va contenir la respiració i, suaument, colpejà amb ei picaporta del secret. La porta s'obrí. El sòl de les habitacions estava cobert de catifes amb dibuixos de flors i arbres que superaven en bellesa milers de flors i arbres vius amb milers de pardalets que cantaven damunt les seues branques., La nena va tenir la temptació de tallar-ne alguna, però va témer que se li fes tard. Va creuar diverses habitacions fins que arribà a una porta tancada que tenia diferents panys. Es va treure la clau de la butxaca, la introduí a tots els panys i la porta es va obrir. Entrà a l'habitació. ., Va fer un crit d'alegria: en aquella habitació hi havia llibres per a tots els xiquets i totes les xiquetes del món. La nena va recórrer amb la vista tots els prestatges amb l'esperança de trobar-hi el seu llibre. Buscà i buscà fins que de sobte, en un cantó de l'habitació va veure un llibre molt gran titulat; El llibre dels secrets. La xiqueta va obrir el llibre i fullejà les pàgines. A la primera va poder veure un mapa que assenyalava el camí de l'Alliberament de !'Obscuritat fins a la Torre de les Llums. A la pàgina següent s'indicava quin era el trajecte més curt per viatjar des de la Lluna fins a Neptú (sobre el riu ocult de Venus, algú hi havia dibuixat una marca). A les pàgines centrals del llibre apareixia la descripció de les diferents malalties i la manera de curar-les. S'hi trobava inclosa la malaltia de la ignorància i el seu tractament. La nena murmurà: - Que be! Me l'emportaré! Però el llibre pesava tant que no el podia alçar. Va mirar per la finestra i se'n va adonar que el sol començava a amagar-se. Recordà que havia de refer tot el camí per tornar a temps el barret a la muntanya i, molt de pressa, va llegir l'última pàgina: "El futur és dels xiquets i de les xiquetes , i si cada nen i cada nena sabés aquest secret, no temeria la foscor." Encara que li sabia mal, va deixar el llibre i, molt de pressa, va eixir de l'habitació, creuà el jardí, muntà en el vent i tomà. Els nens estaven asseguts a la falda de la muntanya, esperant-la. La nena saludà la muntanya i li tornà el barret. La muntanya va somriure i va dir: - Com ha anat el viatge, nena? Has portat alguna cosa? La xiqueta va contestar alegrement: - He trobat un llibre molt gran, tan gran com vostè, en ei qual hi havia escrites moltes coses. Volia portar-lo però no vaig poder. La muntanya va preguntar. - Què hi havia escrit? La nena s'ho va pensar una estona i va dir. - A l'última pàgina hi deia: "El futur és dels xiquets i de les xiquetes. La muntanya, una miqueta trista, abaixà el cap. No obstant això, passada una estona, l'alçà i va dir: - Els ahirs eren de la muntanya, de la planúria i de la mar: Que els demàs siguen dels
 
 
Diseño y desarrollo por: SPL Sistemas de Información
  Copyright 2003 Quaderns Digitals Todos los derechos reservados ISSN 1575-9393
  INHASOFT Sistemas Informáticos S.L. Joaquin Rodrigo 3 FAURA VALENCIA tel 962601337