Usuario :
 Clave : 
    
Hemeroteca >> Visualiza artículo 
Guix / Suplements Guix . Números 1 al 25
Guix 10 : LA CALCULADORA ARITMÈTICA [09-08-2004]
descarga fichero PDFPDF   
  Albert Garcia Sempere
 
Si bé ja fa molts anys que les calculadores s'han introduït a la nostra vida quotidiana, on s'utilitzen amb la mateixa familiaritat que d'altres aparells com pot ser una rentadora, no ho han fet de la mateixa manera a l'escola. És cert que tots els nostres alumnes disposen d'una d'aquestes màquines, o de més d'una, i que les fan servir més o menys habitualment, però els mestres no hem trobat, en general, la millor manera d'aprofitar a la classe les possibilitats que un estri com la calculadora pot tenir.

Així no és estrany, ara per ara, que els nois i les noies acabin l'Ensenyament Primari o arribin a la Secundària Obligatòria (actual 7è. d'EGB) sense saber quan és convenient, i quan no, utilitzar la calculadora i sense saber, tampoc, treure'n el màxim rendiment.

Aquestes fitxes pretenen donar una idea de com tractar el treball amb la calculadora en acabar la Primària o a l'inici de la Secundària. Es limitena un tipus de calculadores que hem anomenat "aritmètiques" en contraposició a les anomenades "científiques".

Tanmateix, és fàcil que molts alumnes de la classe disposin de calculadores científiques. En aquest cas, el treball es pot ampliar tractant aquelles funcions susceptibles de ser assimilades en aquest nivell: elevar al quadrat, elevar a una potència qualsevol, notació científica, pi, ús de parèntesis, etc. En algun moment es fan, a les fitxes, comparacions entre els dos tipus de calculadores.

Un tema important que s'ha de tractar (si podem comparar calculadores dels dos tipus, millor) és el de la prioritat d'operacions: les científiques estan preparades per respectar-la automàticament, mentre que les aritmètiques no, laqual cosa pot portar a cometre errors si no s'hi introdueixen les dades adequadament.

Algú pot pensar que per fer aquest treball cal que tots els nois i les noies de la classe disposin del mateix model de calculadora. Més aviat pensem que això últim empobriria les possibilitats didàctiques d'aquest treball. La realitat actual, pel que fa a models de calculadores aritmètiques, és tan diversa que serà bo que quedi reflectida a l'aula. D'altra banda, tractant-se, com és el cas, de màquines elementals, la diversitat de models no només no perjudica el treball, sinó que el fa més ric i variat.

En alguns casos pot passar que alguna calculadora de la classe presenti tecles diferents de les que esmentem a les fitxes. Normalment es tractarà de tecles que combinen dues funcions de les que expliquem com, per exemple, recuperar de la memòria i esborrar-ne el contingut al mateix temps. En aquests casos el/ la mestre/a haurà d'ajudar a situar la funció de la tecla en l'apartat corresponent. Aquestes dificultats, però, poden ajudar a crear un clima d'investigació al voltant de les màquines que creiem que pot ser molt positiu. D'altra banda, només esmentem de passada les màquines de calcular de sobretaula (les habituals a les oficines). En essència funcionen com les calculadores aritmètiques, però presenten algunes variacions. En funció de la programació del curs i de la disponibilitat que puguem tenir de màquines d'aquest tipus, pensem que pot ser interessant estendre's en el seu estudi.
 
Diseño y desarrollo por: SPL Sistemas de Información
  Copyright 2003 Quaderns Digitals Todos los derechos reservados ISSN 1575-9393
  INHASOFT Sistemas Informáticos S.L. Joaquin Rodrigo 3 FAURA VALENCIA tel 962601337