El present article aprofundeix en la idea que el moviment pedagògic conegut com a Escola Nova va suposar, pel que fa a la relació del subjecte amb el seu entorn natural, un antecedent relativament proper a l\'actual concepció de l\'educació ambiental proposada per les Nacions Unides (PNUMA). Des de l\'assumpció d\'aquesta perspectiva, l’article es proposa indagar els fonaments, conceptes bàsics i desenvolupaments tant d\'una com d\'una altra. També planteja una estratègia d’introducció en la formació inicial dels futurs mestres d\'Educació Primària coneixements històrics–educatius que posen de manifest una tradició de profund respecte a la Natura per part dels educadors més destacats del segle XX, tradició amb els valors espirituals i pràctiques pedagògiques es suggereix que entronquin els nous mestres i mestres. Aquests coneixements serien adquirits mitjançant una metodologia heurística en un entorn de treball cooperatiu.