|
La introducció a la Història de Catalunya hauria de ser progressiva. Així, caldrà treballar amb coherència l'aprenentatge de la mecànica del temps històric, els fets, els procediments, les habi- litats intel.lectuals d'història en general i els valors que se'n derivin. Seran, doncs, motiu d'estudi els senyals d'identitat, els símbols, els emblemes o els llocs comuns de Catalunya i la seva història. No es tracta d'analitzar orígens, establir causalitats o estudiar uns fets històrics concrets, sinó única- ment d'oferir imatges i punts de referència que posteriorment permetin articular una història na- cional seriosa. La llegenda forma part del patrimoni històric i, alhora, del que solem anomenar folklore o cultura tradicional. El coneixement de les nostres llegen- des és una part important del coneixement de no- saltres mateixos. Així mateix, formen part de l'imaginari col.lectiu de la societat i acostumen a desenvolupar-se en un espai un temps determinats. Cal dotar dels vestits, edificacions i costums adients per tal de contextualitzar-les. Això, en certa manera, també permet un treball històric. L'alumnat de Primària es troba en una etapa molt creativa, en la qual, però, la comprensió del temps històric és força confusa. No tenen noció clara de la cronologia històrica ni de l'ordre dels períodes. La llegenda quadra perfectament amb aquest estadi imaginatiu i motiva per a l'estudi de la història i del temps passat. Dins d'aquests paràmetres és on s'enquadra la proposta didàctica que aquí es presenta i que va adreçada a l'alumnat de cinquè i sisè de Primària.
|
Sugerencias y problemas
