En aquests temps de canvis i incerteses que vivim, sembla que hem passat de l\'autoritat paterna, inqüestionable per l\'argument irrefutable del mastegot, a l\'autoritat paterna inexistent perquè volem ser pares \"guais\" i moderns i simpàtics... Uns adjectius que queden eclipsats sempre que de la boca del pare o de la mare surt un «no» rotund adreçat als fills. Un «no» que comporta un mar de crits, plors i rebequeries que voldríem, a poder ser, estalviar-nos... Però el perill d\'estalviar-nos la rebequeria que segueix el «no» és que els nostres fills no acabin d\'aprendre mai que hi ha uns límits que convé no travessar, i que sense aquest aprenentatge bàsic res no funciona, ni a la vida dels pares ni a la vida dels fills. Llibre imprescindible per impregnar de sentit comú les relacions pares-fills.
Sugerencias y problemas
http://www.grao.com/libros/ficha.asp?ID=783