Al capdamunt d’un turó d’arbres, hi havia una casa vella. Va ser caprici d’en Néstor, un escultor que volia viure sol i recollit del món. Ara, el seu nét intenta de vendre-la, però qui vol una casa embruixada? Tothom qui s’hi ha apropat ha patit estranys accidents.
En Toni mai no havia pensat què volia ser quan fos gran, fins que de cop i volta la panxa li va començar a fer sorolls, que eren cada vegada més escandalosos, i a deixar anar embarbussaments enmig de la classe. I van començar a passar coses prodigioses.
La carta va arribar entre les felicitacions de Nadal i la nombrosa propaganda. Va anar de poc que no la passessin per alt i la llencessin a la paperera. Tanmateix, aquella carta havia de canviar la vida d’en Miquel molt més del que ell podia imaginar.
Una nena amb la veu transparent, els ulls de gata i unes grans botes apareix i desapareix misteriosament de casa del solitari Rovira, un caixer de banc. Qui és aquesta nena? I on es fica la gata d’en Rovira cada vegada que apareix? És possible que els gats es converteixin en nens?
L’Esteve necessitava demostrar-se que era capaç de dur a terme una veritable gesta de la qual es pogués sentir orgullós. Per això va decidir d’escalar el Castell Negre. Sabia que era perillós però ell ho havia d’aconseguir.
Rebeca ha ordit un pla contra la mestra i el podrà dur a terme amb el nou company de classe arribat del Japó. Però les sorpreses de la vida, juntament amb els misteris del país del Sol Naixent canviaran una mica els esdeveniments, més divertits a mesura que s’embolica la troca.
Aquesta és la història de n’Anna, una nina molt especial. Parlava amb els animals, amb les plantes, amb l’aigua, amb la boira..., però amb paraules que no se senten. Conten que la vella Maria, que vivia en una casa en el bosc amb un moix mig salvatge per única companyia, va dir als seus pares, quan la hi portaren perquè la curàs, que potser...
No m’agrada tenir secrets amb els amics, per això, doncs, vull que sapigueu d’entrada que jo, la Clementina Solius, a qui tot el poble coneix com la Tina, sóc l’única i l’última criatura que queda a Vallfogona. Hi ha algun jove, pocs, però la majoria són gent gran. I cada cop hi ha més jubilats. Els meus companys d’escola diuen que visc en el...
En Marcel viu amb la seva mare, que és vídua, i amb el senyor Fabrizio, un refugiat italià que s’encarrega de l’hort. També freqüenta la seva companyia el doctor Ramon, que és el pretendent de la seva mare i que, a poc a poc, s’ha anat convertint en un pare per a ell. Amb el seu petit món en tenen prou per ser feliços, però tot es truncarà quan...
El rei Bori-Bori, preocupat pel seu fill Bartomeu, que té angines, abandona la batalla contra el seu etern enemic, el rei Xalop. També aquest decideix tornar al seu palau per veure la seua filla Casimira. Tanmateix, pel camí, un lladre eixerit els pren la corona, la capa, l’espasa i el cavall. Els dos reis es troben per casualitat i decideixen...
Em dic Lara, tinc onze anys i jugo de pivot amb les Feres Rebotadores. Les Feres Rebotadores és el nom de l’equip de bàsquet femení de la meva escola. Però jo us vull parlar de la Joana, que és la meva millor amiga...
La Fàtima va descobrir les ulleres un dia de mercat, entre una pila d’objectes estranys. Les va agafar en molta cura, com si fossin una joia preciosa, i se les va posar allí mateix. Llavors va notar que la vista se li ennuvolava. No hi veia res, només ombres. I de sobte…
Em dic Muldoon, Xinxa Muldoon. Sóc detectiu, investigador privat, per dir-ho més fi. Sóc “el millor detectiu de tot el Jardí”, ultra el més econòmic. Si he de ser franc, resulta que sóc l’únic detectiu que es pot llogar del Jardí. Fet i fet, l’únic que encara és viu.
Jon acaba de fer deu anys i sempre ha tingut por. Molta por. De què exactament? Doncs de tot: por dels escarabats, dels gossos, de les vespes, dels endolls, por de pujar a la muntanya russa, por que es faci de nit…Ara bé, del que té més por és de tenir por. Per això no es estrany que estigués temptat per una misteriosa atracció de fira que...
L´Autor ha sabut recollir, a través de la mirada ingènua d´un nen, el drama de la guerra civil espanyola. Rayó ens presenta en Miquelet, el protagonista que recorda les seves viveències infantils en un poble petit de l´illa de Mallorca quan era un nen inquiet i curiós que gairebé no entenia els odis que l´envoltaven.
Un jove, Walter Giesze, s’interroga sobre on és el seu pare, desaparegut el 1943 a Stalingrad, després d’haver estat fet presoner durant la Segona Guerra Mundial. Però, realment és mort?
Un relat actual, realista i tendre, en el qual un adolescent d’una sensibilitat especial topa amb els valors materialistes dels seus pares i no està d’acord amb el poc amor amb què tracten el seu avi.
Un jove amb una estranya malaltia no pot viure a l’aire lliure. Un pintor converteix la seva habitació en un món tan estimulant i vertader com el món exterior. En aquest món pintat hi destaca una planta especial, que brilla en les nits serenes...
Després de la mort de la seva mare, un adolescent no sembla trobar el seu lloc al món. Un dia d’abril, el seu pare li comunica l’oportunitat de fer un viatge a Rússia. Aquest viatge els reportarà aventures perilloses.
La Roseta passa la major part del dia amb la seva mare a la parada de llaminadures de la família que, de fira en fira, va recorrent els pobles. Per a ella, la fira és un món fantàstic que desperta la seva enorme curiositat.
El senyor Garambaina és una persona molt especial: un cap rondinaire per als seus empleats i un avi excel·lent per al seu nét. Només a ell se li poden acudir unes idees tan originals.
Un barret que es passeja pel món i que torna al cap que cal. Un didal que passa de mà en mà i que s’enfila al dit del sastre. Un peix perdut enmig del mar i que acaba en una paella. Com la vida, a vegades.
La Bea ens explica, a la seva manera, com és la seva vida. Potser tot seria normal si no fos que cada dia la seva mare la duu a casa de la bruixa... Allà, res no és allò que sembla.
La Flora deia que el seu pare era capità. A col·legi, deia que el seu pare tenia un vaixell molt bonic i que un dia la portaria a Amèrica. Però tot va canviar el dia que va fer set anys...
En Quimet ha nascut per ser pirata i ell ho sap. Per això cada dia assaja davant del mirall les cares ferotges que haurà de fer als seus adversaris. Però en el seu poble només hi ha lloc per a cent pirates i totes les places ja han estat cobertes. S’hi conformarà en Quimet, amb aquest destí?
Sempre que la Lina va a casa del seu veí, el coronel retirat Herculà Poncià, esdevenen coses misterioses. El coronel assegura que tot és possible en un dia d’aniversari. I la Lina desitja un regal molt, molt especial...
Amb el seu avi, la Noema ha après moltes coses, i és que l’avi és savi. I també és un campió i un pirata. Amb ell juga a morir-se, que és molt fàcil. L’única cosa que s’ha de fer és estirar-se, tancar els ulls i posar una mà al damunt de l’altra.
Un bon dia, dos caçadors es van llevar molt d’hora i se’n van anar directes cap a l’Àfrica. Sabeu què volien caçar? Doncs, senzillament, un plat de maduixes salvatges.
Sugerencias y problemas
