PODEM CONFIAR EN LES PROVES OBJECTIVES

 

 

Geli Barberà, Josefa Maria, Castellví, Pilar García, Maria del Mar Martí

 

Actualment, una gran part del professorat d'anglés-llengua estrangera utilitza un enfocament comunicatiu en les classes de llengua i cada vegada són més els professionals que opinen que una negociació amb l'alumnat és l'únic camí per desenvolupar estratègies d'aprenentatge, tant a Paula com fora. D'acord amb aquesta negociació podem formular alguns objectius generals sobre el nostre propi ensenyament:

- Ser competents en l'ús del llenguatge.

- Ser conscients de la cultura estrangera i estar oberts a ella.

- Ser capaços d'aprendre i participar en el procés d'ensenyament-aprenentatge i desenvolupar estratègies de cooperació i responsabilitat per a la interacció en ¡'aula.

Si considerem que tots aquests objectius estan enfocats a la necessitat d'autonomia i a la pròpia orientació de l'ensenyament de l'alumnat, descobrirem el paper tan important que fan els alumnes i les proves d'avaluació a l’hora de promoure o destruir els nostres propis esforços i expectatives.

Amb la finalitat de ser coherents amb aquests objectius, podríem intentar motivar l'alumnat per tal que considerara el testing (aquestes proves), no com una competició, sinó com un factor més dins del procés d'ensenyament-aprenentatge.

Per la nostra banda, intentem crear una vertadera cooperació en el procés d'ensenyament-aprenentatge i pensem que el testing pot ser integrat a aquest procés si s'utilitza com una via per desenvolupar en els nostres alumnes la creativitat, la imaginació i la confiança en ells mateixos.

Com Palencia assenyala (1990), el professorat tendeix a utilitzar les proves tradicionals sempre que es troba amb una situació d’ensenyament comunicatiu.

En la nostra pràctica docent, hem observat que la majoria dels professors i professores fan servir les proves objectives de manera controlada per medir la competència lingüística de l’alumnat. Ens preguntem si aquests tests són idonis per avaluar aquesta competència.

A continuació, passem a descriure detalladament el procediment utilitzat i els resultats obtinguts amb alumnes de 1er i 2on de BUP. Esperem finalitzar aviat el treball que portem a cap amb l'alumnat de 3er i de COU per aportar, així, uns nous elements d'anàlisi i exemplificació de materials concrets.

 

SUBJECTES I MÈTODE

 

Participaren en aquesta experiència 117 estudiants de batxillerat de diferents nivells d’angles: 48 de 1er de BUP i 69 de 2on de BUP.

Tots els alumnes realitzaren dos tipus de proves: controlades i creatives. En total es realitzaren 234 proves, les quals foren analitzades posteriorment. Aquestes proves s´efectuaren al final del curs acadèmic, en dues sessions d'una hora cadascuna i en dies diferents.

El test controlat elemental està format per vint-i-cinc apartats d'elecció múltiple (multiple choice items), cinc exercicis d'ordenació de paraules i cinc preguntes incompletes per omplir amb el temps verbal correcte (present o passat).

El test creatiu elemental consisteix en un diàleg que els alumnes han d'escriure a partir d'una situació, una composició lliure curta, cinc apartats de diàleg obert i una situació comunicativa en la qual l'alumnat ha de produir frases adients.

El test controlat de nivell més avançat estava compost de trenta apartats d'elecció múltiple (múltiple choice items), cinc frases incompletes per omplir amb el temps verbal correcte (present, present continu, futur, passat i pretèrit perfet) i cinc frases incompletes per omplir amb el pronom/adjectiu corresponent.

El test creatiu per a aquests alumnes va consistir en una situació de producció comunicativa, una composició lliure curta i un diàleg obert d'alguns apartats.

En la nostra investigació, en primer lloc, fem l’anàlisi dels resultats parcials per arribar a un resultat general en els dos tests. A continuació triem alguns aspectes gramaticals molt importants dins de la programació de continguts dels dos grups i analitzem com els dos tipus de test mostren l'assimilació d'aquests aspectes.

 

RESULTATS I DISCUSSIÓ

 

Resultat de les proves d'estudiants del nivell elemental

Test controlat                                       Test creatiu

Mitjana                             6.14                                          4.90

Mitjana                             6.30                                          6.00

Discriminació

estàndard                          1.64                                          2.70

Resultat de les proves d'estudiants del nivell més avançat

Test controlat                                       Test creatiu

Mitjana                             6.10                                          4.75

Mitjana                             6.16                                          5.00

Discriminació

estàndard                          1.60                                          2.80

 

 

 


Si comparem les dades estadístiques dels dos tests, podem observar que els alumnes obtenen millors notes en els tests controlats; això demostra que, en general, aquest tipus de test és més fàcil que el creatiu.

La desviació estàndard mostra l'índex de discriminació d'un test. Podem veure com en els tests creatius la discriminació és major.

 

CONCLUSIONS

 

1. Els estudiants/estudiantes realitzen molt millor els tests controlats que els creatius; això passa perquè els primers requereixen un reconeixement de les estructures i el vocabulari, mentre que els segons engloben processos mentals més complexos com ara un coneixement i una producció del model correcte per a un context.

De la mateixa manera, podem també observar que els alumnes del nivell elemental no mostren tanta diferència pel que fa al resultat en els dos tests com l'alumnat del nivell més avançat. Pensem que això es dóna perquè els/les alumnes del nivell elemental desconeixen molts continguts i han de memoritzar frases senceres des d'una pràctica intensiva a la classe. D'altra banda, els/les alumnes del nivell més avançat han estat practicant molts més continguts lingüístics i els poden reconèixer però no recordar-los.

2. Com ha assenyalat Baker (1989), la funció més important dels tests és donar a qui aprèn una informació sobre el progrés que realitza cap a la consecució dels objectius marcats.

Els resultats obtinguts ens indiquen que els tests creatius donen més informació a qui aprèn perquè mostren quins són els continguts lingüístics i les funcions que ha de dominar.

Els tests controlats ofereixen un considerable estalvi de temps, però cal pagar un preu: una certa indeterminació pel que fa a la interpretació dels resultats per part del professor i de l'alumnat mateix.

3. Morrow (1979), que ha treballat en l’anàlisi de tests, indica que la validesa és molt més important que la fiabilitat. Hom considera que un test és realment vàlid quan reflecteix els objectius de la programació en la qual es basa. En una programació comunicativa pensem que el test creatiu és molt més vàlid perquè plasma l'ús del llenguatge en comunicació i lliure expressió.

4. Una funció important dels tests és la de proporcionar informació de les àrees que l'alumnat ha après només parcialment o molt mal. Els resultats del nostre treball ens mostren que els tests controlats ens aporten una informació parcial sobre l'adquisició del llenguatge. Pensem que el reconeixement d'un contingut gramatical o la seua utilització en contextos controlats no implica que els alumnes l'hagen adquirit. D'altra banda, en els tests creatius han de produir llenguatge en contextos nous, en situacions comunicatives. Utilitzant aquests tests podem estar bastant segurs del nivell real de competència dels alumnes i facilitar-los el repàs que caiga.

5. Hem observat que els tests creatius donen als alumnes l'oportunitat de crear els seu propi llenguatge per comunicar-se en diferents situacions i que aquesta pràctica els permet millorar la competència mitjançant els tests; una ocasió que els tests controlats no poden oferir.

6. Finocchiaro i Brumfit (1983) han ressaltat que els tests creatius poden desenvolupar les idees, el vocabulari, la cultura, la coherència i la creativitat, però que són difícils de quantificar i qualificar objectivament. Pensem que això pot ser corregit utilitzant tècniques de correcció que donen un grau més elevat d'objectivitat a aquests tests.

7. Finalment, voldríem destacar que, en el procés integral de negociació del llenguatge que s’aprèn, els tests creatius donen als alumnes i als professors una informació real sobre el nivell en el procés que porten a cap conjuntament.

 

 

Bibliografia

 

 

BAKER, D.: Language Testing. A Critical Survey and Practical Guide. Edward Arnold, Londres, 1989, pág. 3.

FINOCCHIARO, M. i BRUMFIT, C.: The Functional-Notional Approach. From Theory to Practice. Oxford University Press, Oxford, 1983, pág. 193.

MORROW, K.: Comunicative Language Testing. Revolution or evolution?. Dins BRUMF1T i JOHNSON, The Communicative Approach to Language Teaching. Oxford University Press, Oxford, 1979, págs. 143-157.

PALENCIA DEL BURGO, R.: La Evaluación como diagnóstico y control. Dins Didàctica de las segundas lenguas, Santillana, Madrid, 1990, pág. 200.