Simulacions del tabac i l’aparell respiratori en un context d’educació per a la salut

 

Valentín Gavidia, Federico Calabuig, Enrique guillem, Salvador Soler

 

L'Oficina Regional per a Europa de l’O.M.S. defineix, l’any 1985, la salut com la capacitat de realitzar el propi potencial personal i de respondre positivament als reptes de l’ambient, per la qual cosa cada vegada que, a l’escola, estimulem els postres alumnes a desenvolupar la seua capacitat per a conèixer, analitzar i resoldre situacions problemàtiques, respecte d'ells mateixos o respecte del seu ambient, estem fent Educació per a la Salut.

És a dir, no és necessari tractar temes d'Anatomia o Fisiologia per tal de desenvolupar estratègies que conduesquen a una educació per a la Salut, ja que com diu Seppilli (1970), aquesta és el procés educatiu que tendeix a responsabilitzar els individus i els grups de la defensa de la pròpia salut i la dels altres.

Aquest procés educatiu ha d’estar adaptat a les característiques de les persones, és a dir, els coneixements que tracta d'aconseguir han de tenir-hi algun significat, i la presentació que se'n faça ha de ser atractiva, ja que els objectius de l’Educació per a la Salut, com els de qualsevol altra àrea curricular, només son assequibles si el procés d'aprenentatge és motivador i interessant per a qui l’experimenta; en altres paraules, si el problema proposat és sentit i viscut per l’alumnat.

Ara, el que importa és, com es poden transformar els coneixements adquirits en actituds i pautes de conducta? Açò no és fàcil i nosaltres, en el tema del tabaquisme, acudim a les simulacions.

Dins del tema de fumar tabac, qüestió que comenta a preocupar seriosament a partir dels 12 anys (Canadà aplica el programa " Viure sense fum: per una nova generació de no-fumadors" a xiquets de 3 anys), hi ha dues qüestions que hem de tractar amb claredat:

- E1 fum del tabac que penetra en els postres pulmons és nociu.

- Hem de defendre la nostra salut evitant ser fumadors passius.

Per demostrar la primera afirmació hem de prendre el fum que allibera la cigarreta en encendre-la i analitzar-lo. Aquest pot ser el primer problema que plantegem a l’alumnat:

De quina manera podem ficar el fum del tabac en un recipient per tal d’analitzar-lo?

Una solució possible seria utilitzar la botella fumadora, la qual consisteix en una botella de plàstic d'un Litre i mig o dos, plena d'aigua, en la boca de la qual ficarem una cigarreta que subjectarem mitjançant una tetina de biberó (fig. 1).

Alhora que encenem la cigarreta, farem un forat a la botella, prop de la base, pel qual anirà eixint-ne l’aigua, mentre que per 1a boca anirà introduint-s'hi el fum. Bé, ja tenim el fum dins d'un recipient... que hi fem ara?

Al fons de la botella resta una petita porció d'aigua que podríem relacionar amb la que hi ha als postres pulmons; la qual cosa és ben fàcil de comprovar si expulsem l’alè sobre una superfície polida, com ho és el cristall: l’embafaríem. Si tapem amb un dit l’orifici que hi hem fet i sacsegem la botella, podrem observar que el fum es dissol amb l’aigua i que el líquid pren una tonalitat groguenca com a conseqüència de la nicotina que posseeix el fum del tabac. És lògic pensar que ocorre la mateixa cosa dins dels postres pulmons quan aspirem fum de tabac.

I, a més de la nicotina, també hi podem detectar òxids de nitrogen i quitrà. Per poder observar la presència dels òxids de nitrogen, hi ha proa amb introduir una vareta amb reactiu de la casa Merck (test de nitritis. Mereko quant 10.007) abans d'agitar l’aigua: podrem veure la seua concentració pe1 canvi de color. Per demostrar 1a toxicitat d'aquests òxids de nitrogen, ben senzill, podem produir-los tot afegint uns filets de coure a una mica d'àcid nítric en un tub d'assaig i calfant lleugerament el vas per facilitar-ne la reacció. Els vapors que s'hi produeixen (d’òxids de nitrogen, com detecten les varetes Merck) són tòxics i irritants, cosa ben comprovable si agafem una falla d'arbre i la situem a la zona d'emissió dels vapors: veurem que s'hi produeixen canvis.

                Per tal de recollir el quitrà podem fer dues coses: la primera és situar un poquet de cotó-en-pél, no massa atapeït, ja que si no el fum no pot passar-hi, dins de la tetina, cap a la part inferior, perquè s’impregni del fum que entra a la botella (fig. 2). L’altra cosa és subjectar la cigarreta a la tetina mitjançant un estri, per exemple un broquet de plàstic o un microfiltre, en el qual podem introduir un paper de filtre amb una superfície igual a la de la llum de l’estri utilitzat, de, manera que el fum travessi el paper esmentat durant el seu recorregut cap a l’interior de la botella i hi dipositi el quitrà que hi transporta (fig. 3).

Per tractar la segona afirmació que hem fet i defendre de la situació de ser fumadors passius, podem presentar als alumnes el següent problema: Segons les investigacions científiques, reflectides en la taula 1, el corrent secundari del fum, és a dir, el que es produeix per la combustió del tabac, posseeix 2'5 vegades més nicotina que la que duu el corrent principal que s'origina en aspirar la cigarreta encesa. Podem esbrinar açò a classe?, és a dar, podem detectar si el corrent secundari posseeix més nicotina que el principal?

Una solució possible a aquest conflicte consisteix a col·locar la cigarreta a l’inrevés, és a dar, la punta ígnia cap a dins, de manera que el fum produït no travessi la cigarreta;  amb la qual cosa el fum que s’emmagatzemi dins de la botella seria fum de corrent secundari (fig. 4).

Dissolem la nicotina del fum en l’aigua i en comparem la coloració amb l’obtinguda del corrent principal, però per

aconseguir-ho haurem de fixar la variable de la quantitat d'aigua que utilitzarem, és a dir, emprarem la mateixa botella amb el mateix forat.

Després d'aquestes experiències, podem intentar fixar els conceptes i les actituds tot realitzant a classe una petita

dramatització o simulació de la vida real, en la qual un grup d'alumnes defensen el seu dret a no rebre fum de tabac mentre mengen en un restaurant o viatgen amb un autobús.

Activitats d'aquest tipus son adequades quan desenvolupem els continguts conceptuals de l’Aparell Respiratori, sempre que no utilitzem el recurs de la por com a únic argument: El tabac produeix càncer, El tabac mata, etc. Aquesta actitud, mantinguda pels responsables sanitaris durant la dècada dels anys 70, no ha aconseguit que el nombre de joves i adolescents que comencen a fumar deixen d'augmentar.

Ara es tendeix a insistir en els elements positius que poden oposar-se al tabac: les satisfaccions d'una vida sana, el millor desplegament d'un potencial de vida, etc.; encara que no per això s'ha de deixar d'informar sobre els perills que contenen conductes poc saludables, com ho és el fet de fumar tabac. L’equilibri rau en una informació rigorosa, en una reflexió que guaiti els perills i en una presentació dels avantatges que comporta una vida saludable.

El tractament d'aquests temes s'ha de desplegar adequadament a Paula, perquè s’aprenguin els conceptes que s'hi presenten i puguen desenvolupar-se les actituds necessàries per admetre la precisió d'un canvi de conducta si cal o un reforçament de les que ja es posseeixen.

Temes d'Educació per a la Salut com ho és el del tabac, ens poden servir per tal de tractar els continguts metodològics que exigeixen també les programacions. El desenvolupament de les destreses intel·lectuals a què s'arriba, com ara, l’emissió i la seua corresponent fonamentació d’hipòtesis, el disseny d’estratègies, la presa de dades, l’anàlisi de resultats, etc., s'aconsegueix oferint als alumnes unes situacions problemàtiques atractives i prou motivadores com per què els interessi treballar a resoldre-les. D'ací ve que hàgim presentat les activitats de la botella fumadora com problemes als quals buscar una solució i, sota aquesta perspectiva, no cal ni dir que no és exclusiu de l’assignatura de Ciències Naturals el treball d'aquestes situacions, també es pot fer des d'altres matèries.

Però l’escolar té la necessitat no només d'adquirir informacions i coneixements, sinó també d'incorporar motivacions i valorar situacions. Pel que fa a l’Educació per a la Salut, açò es considera fonamental per tal d'arribar a assumir pautes de conducta saludables i és obligació de l’escola que es des pleguen els continguts actitudinals programats, els quals, moltes vegades, no s'aconsegueixen amb una mera informació. S'ha de reconèixer que la forja que més influeix en l’escolar, en el seu comportament, és la pressió de grup, motiu pel qual qualsevol estratègia d'actuació no pot concebre's sense tenir-ho en compte. D’això ve la importància que el treball de grup, les simulacions i el joc de rols tenen en la metodologia de l’Educació per a la Salut.

I... què ocorre a les postres cases?... fumen els pares?... quan? on?... i els nostres amics?... perquè ho fan?... quines actuacions podem plantejar-nos?...

La pressió de grup no es dona només a l’escola. Els amics i la família son altres grups de pressió molt importants. Açò s'ha de tenir previst i intentar que l’alumnat siga al mateix temes agent actiu de salut, alhora que fa valdre els seus drets. La implicació dels pares, així com la de tot el professorat, es necessària, ja que l’Educació per a la Salut és una qüestió de tots.ç.