ESTRATÈGIES DOCENTS PER A EVITAR LES DIFERÈNCIES ENTRE ELS ESCRIPTORS NADIUS I ELS ESCRIPTORS NO NADIUS EN ANGLÈS CIENTÍFIC



Mª Luisa Carrió Pastor

lcarrio@idm.upv.es

Departament de Lingüística Aplicada

Universitat Politècnica de València



Resumen: La escritura en una segunda lengua hace que cambie la forma de expresar nuestros pensamientos. Cuando expresamos nuestros sentimientos más íntimos, poesías, textos literarios, etc., se puede incluso justificar este cambio, pero cuando esto sucede en un artículo científico que ha de ser objetivo y preciso, nos causa más sorpresa. Las reglas gramaticales o formales de la segunda lengua se confunden con las reglas de nuestro lenguaje cotidiano, pero esta influencia se ha de evitar primero identificando estas infuencias y, a continuación, corrigiéndolas. En este estudio proponemos una serie de medidas a llevar a cabo para evitar esta confusión en la producción de una segunda lengua.

Palabras clave: variaciones, escritores nativos, escritores no nativos, inglés.



Resum: L’escriptura en una llengua que no es la materna fa que canviem la nostra forma de expressar el que pensem. Quan es tracta de l’expressió de pensaments, poesies, textos literaris, etc., això es un fet quasi justificat, però també existeix l’influencia de la llengua materna quan escrivim un article científic. Les regles gramaticals o formals de la llengua apresa es poden confondre amb les regles del nostre llenguatge quotidià. Però tot i això, podem canviar aquest comportament identificant i, a continuació, corregint aquesta influencia de la llengua materna. En aquest treball proposem una sèrie de mesures que faran que s’eviten les confusions en la producció d’una segona llengua.

Paraules clau: variacions, escriptors nadius, escriptors no nadius, anglès.













1. INTRODUCCIÓ

Els escriptors d’articles científics, a banda de tenir els coneixements adients dintre de la seva matèria, també han de conèixer un llenguatge forà que els permetrà poder comunicar els seus descobriments o teories. Aquesta llengua de comunicació internacional, avui en dia és l’anglès, fet que podem comprovar obrint qualsevol pàgina d’internet. Per aquest fet, conèixer les característiques intrínseques de les produccions escrites en anglès és essencial per a poder assessorar a escriptors que utilitzen l’anglès com a vehicle de comunicació amb companys d’altres nacionalitats. La comunicació no pot ser efectiva si l’emissor i el receptor no utilitzen les mateixes formes en el missatge, respectant els codis no escrits, però que tothom aplica en la pràctica de la llengua (Ellis, 1985; 1994; 1997).

La possibilitat de comunicar les teories o descobriments per tot el món és un fet que s’ha fet realitat gràcies a internet, però la gran llibertat de la xarxa de xarxes ha fet que es publiquen molts escrits que no compleixen un mínim de qualitat lèxica, gramatical i d’estil. Definir les característiques que fan que una llengua pugi ser comprensible per a la gran majoria i dominar una segona llengua per a aconseguir una comunicació fluïda i correcta, és el repte de molts escriptors no nadius que tenen un domini avançat de l’anglès, encara que la seva producció no sigui perfecta (Canagarajah, 2002).

La llengua escrita té un estil particular per a fer efectiva la comunicació, distint del de la parlada, ja que és més retòric, mitjançant l’escriptura s’han d’explicar tots els conceptes donat que no existeix una comunicació directa amb el lector i ha d’existir un fil conductor del text que permetrà la comunicació sense interrupcions ni desviacions. El llenguatge formal que s’utilitza en textos de recerca, no s’usa quotidianament i existeix com una mena de codi secret entre el lector i el escriptor especialitzat, descodificant, aquest primer, el sentit del text i els pensaments intrínsecs del segon. Aleshores, no és una qüestió de conèixer una part del llenguatge científic, sinó de conèixer totes les implicacions del text escrit, especialitzat i dirigit a un públic concret, que utilitza aquest tipus de comunicació normalment (Dudley- Evans y St. John, 1998; Alcaraz Varó, 2000; 2002).

Els estudis de l’anglès professional i acadèmic són nombrosos (Halliday y Martin, 1993; Bathia, 1993; Cmejrkova, 1996; Dudley-Evans, 2000; Candlin et al., 2002; Carrió Pastor, 2002) però molts d’ells es dediquen a descobrir les parts més usuals dels articles d’investigació, sense analitzar i ratificar amb dades les característiques de cada gènere lingüístic. Sens dubte, hem de fer incidència en l’interès dels estudis que col·laboren a comprendre els mecanismes del llenguatge científic, donat que ens ajuden en la producció d’eixa llengua a l’entendre les seves formes més comuns.

El llenguatge científic en anglès es caracteritza per utilitzar sintagmes nominals llargs, sense preposicions ni nexes. Aquesta característica implica una gran economia de la llengua, però a la vegada, una gran complexitat en la producció de aquestos sintagmes per als escriptors no nadius (ENN) que no tenen per costum utilitzar aquestes estructures, ja que parteixen de la llengua llatina i no de la germànica. En el sintagma verbal, els temps més utilitzats són el present o el passat per a exposar les distintes teories o experiments. Les frases no són massa llargues, preferint utilitzar frases distintes per a les explicacions de les distintes parts del text. Aleshores, el domini del llenguatge científic implica conèixer uns tipus d’estructures característiques, imitant, en molts casos, als escriptors nadius (EN) anglesos (Duque García, 1999).

Partint d’una base pràctica, la de la lingüística aplicada, i partint d’aquesta, es va concebre la llengua com el reflex social i cultural del seus productors lingüístics. El punt de partida que es planteja en aquest estudi es l’anàlisi del discurs escrit específic amb un enfocament pragmàtic, i es va considerar la lingüística contrastiva com a mètode de detecció i classificació de les variacions comeses per els distints grups de produccions escrites mitjançant un corpus composat per articles científics. Entenem l’anglès com a llengua franca i internacional dintre de l’àmbit acadèmic i en aquest cas, també professional. Un factor tanmateix important es l’interllengua (la producció personalitzada de una llengua apresa que fa un productor concret) que es crea en la producció d’una segona llengua, i amb això, la possibilitat de detecció de les diferències o variacions que s’aprecien en un text.

Contrastant l’estructura gramatical, de cohesió i modalitat de les distintes parts de les frases de l’anglès acadèmic produït pels EN i els ENN, es poden observar les variacions en l’ús de la llengua. Amb això es poden establir les diferències o variacions que s’aprecien respecte a les distintes parts de la frase i valorar si són significatives o no. Després de detectar aquestes variacions podem determinar quines van a ser les estratègies didàctiques que anem a utilitzar per a evitar aquestes variacions que podem fer que els nostres escrits no siguin tan ben valorats com els que envien els escriptors nadius.







2. DETECCIÓ, CLASSIFICACIÓ I ANÀLISIS DE LES VARIACIONS

Després d’un anàlisi contrastiu de cinquanta textos escrits per EN i cinquanta escrits per ENN, es varen extraure les dades següents:


VARIACIONS

DADES ESTADÍSTIQUES

ORACIONALS

FREQÜÈNCIES

ENN (%)

FREQÜÈNCIES

EN %


Paraules que hi han en el corpus

184357 (47.11%)

206907 (52.89%)


Llista de paraules

10590 (45.43%)

12716 (54.57%)

ESTADÍSTIQUES

Número de frases

9017 (50.00%)

9017 (50.00%)


Mitja de paraules per frase

20.44 (46.11%)

22.94 (53.89%)


Nombre de paràgrafs

1145 (55.51%)

916 (44.49%)


Número de paraules en el paràgraf

161.29 (41.58%)

225.88 (58.12%)

Taula 1. Dades estadístiques dels articles que composen el corpus dels EN i els ENN.

Aquestes dades ens varen demostrar que amb la mateixa quantitat de frases, els escriptors nadius escriuen més paraules que els escriptors no nadius, i la mitja de paraules per frase i paràgraf és major. Els ENN escriuen més d’acord amb les regles tradicionals de l’escriptura científica, fet que denota una relaxació en l’escriptura dels EN. Aquesta observació es basa en el corpus global, i per això, un anàlisi més detallat de les distintes estructures pot indicar amb més detall si l’ús de l’anglès és la mateixa en els ENN i els EN. Respecte al sintagma nominal (SN), les dades que es varen obtenir després del contrast són:
















COMBINACIONS

DEL SN

FREQÜÈNCIA ENN (%)

FREQÜÈNCIA

EN (%)

2


N3

679 (53.61%)

590 (46.49%)

P = 0.14


A+ N2

906 (49.81%)

913 (50.19%)

P = 0.04

VARIACIONS

A2+ N

313 (46.58%)

359 (53.42%)

P = 0.00


N4

52 (63.41%)

30 (36.59%)

P = 0.03

EN EL

A+ N3

126 (60.29%)

83 (39.71%)

P = 0.01


A2+ N2

53 (45.69%)

63 (54.31%)

P = 0.19

SINTAGMA

A3+ N

8 (44.44%)

10 (55.56%)

P = 0.53


N5

3 (60.00%)

2 (40.00%)

P = 0.70

NOMINAL

A+ N4

12 (80.00%)

3 (20.00%)

P = 0.02


A2+ N3

7 (50.00%)

7 (50.00%)

P = 0.89


A3+ N2

1 (33.33%)

2 (66.67%)

P = 0.52


A4+ N

0 (0.00%)

1 (100.00%)

-


N6

0

0

-


Total SN

2839 (51.69%)

2653 (48.31%)

-


N+ ‘OF’

4341 (46.41%)

5013 (53.59%)

-


Articles Total

A

AN

THE

21626 (48.33%)

3965 (46.23%)

841 (48.50%)

16820 (48.85%)

23113 (51.67%)

4611 (53.77%)

893 (51.50%)

17609 (51.15%)

-

P = 0.00

P = 0.89

P = 0.00

Taula 2. Variacions de l’ús del SN per EN i ENN.


Els EN i els ENN varen utilitzar un nombre semblant de sintagmes nominals complexes (formats per mes de dos elements), encara que els ENN varen emprar més els sintagmes nominals compostos per noms. Per contra, els EN utilitzen més la construcció amb ‘of’ del sintagma nominal, establint nexes mes clars entre els noms. Els valors en els que la P (probabilitat) és menor de 0.05, són estadísticament significatius, el que demostra que són considerats característics d’aquest tipus d’escriptura i reflecteixen la realitat.

L’article ha estat més utilitzat per el EN, fet que denota una ambigüitat en el ENN, ja que atribuïm que no s’han utilitzat articles en la resta dels sintagmes nominals, característica dels noms generalitzats. També l’ús distint del article definit és significatiu, ja que ha estat més emprat per els EN.

El sintagma verbal (SV) també presenta dubtes en el que respecta a l’ús dels temps verbals, la forma passiva i els verbs modals, aquestos últims molt importants per a transmetre l’ànim de l’escriptor i si vol transmetre una impressió o un altra al lector. El la taula 3 es poden contrastar els usos que han fet els dos grups de escriptors:


FORMES

DEL SV

FREQÜÈNCIA

ENN (%)

FREQÜÈNCIA

EN (%)

2



Present simple

3034 (47.71%)

3324 (52.29%)

P = 0.01


Present continu

34 (58.62%)

24 (41.38%)

P = 0.14

VARIACIONS

Passat simple

5145 (48.98%)

5359 (51.02%)

P = 0.93


Passat continu

5 (35.71%)

9 (64.29%)

P = 0.32

EN EL

Present perfecte

40 (42.55%)

54 (57.45%)

P = 0.21


Passat perfecte

1 (11.11%)

8 (88.89%)

P = 0.02

SINTAGMA

Futur

424 (60.65%)

275 (39.35%)

P = 0.00


Total temps verbals

8683 (48.95%)

9053 (52.83%)

-

VERBAL

Verbs modals

1769 (54.16%)

1497 (45.84%)

-


V. Passius

248 (43.43%)

323 (56.57%)

-

Taula 3. Variacions de l’ús del SV per EN i ENN.


Els temps verbals més usats per els dos grups son el present i el passat, i es pot veure que hi ha una diferència en l’ús en el que respecta al futur, emprant-lo més els ENN, degut a la incertesa i inseguretat en l’expressió en un altra llengua. Els verbs modals i la forma passiva també són més utilitzats per els ENN que per els EN, fet que denota un coneixement d’aquestes estructures, que són apreses com a factors importants en l’escriptura científica.

Un altra part de l’expressió escrita especialitzada que cal considerar és l’ús de frases subordinades, ja que són parts més complexes per als ENN. El produir una frase simple no és una acció tan complexa com unir-les de forma que siguin comprensibles per als lectors, ja que es té que conèixer la forma de unir-les i els nexes a utilitzar. Podem observar les variacions que fan en l’ús de les frases subordinades els escriptors nadius i els no nadius en la taula 4:










ESTRUCTURES

FREQÜÈNCIES

ENN (%)

FREQÜÈNCIES

EN (%)

2


VARIACIONS



DE LES



FRASES

Frases de relatiu

Which

Who

Whom

Whose

Where

That

Why


572 (39.97%)

24 (22.01%)

2 (40.00%)

41 (64.06%)

235 (42.03%)

381 (34.82%)

18 (47.36%)


859 (60.03%)

85 (77.99%)

3 (60.00%)

23 (35.94%)

324 (57.97%)

713 (65.18%)

20 (52.64%)


P = 0.14

P = 0.00

P = 0.94

P = 0.00

P = 0.06

P = 0.00

P = 0.26


Total frases relatiu

1273(38.57%)

2027 (61.43%)

-


SUBORDINADES

Frases condicionals

If

Whether


300 (56.07%)

23 (29.87%)


235 (43.93%)

54 (70.13%)


P = 0.00

P = 0.00


Total condicionals

323 (52.77%)

289 (47.23%)

-

Taula 4. Variacions en les frases subordinades de relatiu i condicionals.


Les frases de relatiu són utilitzades molt més per els EN que per els ENN, fet que comporta una qualitat descriptiva menor en la narració. Veiem que els ENN utilitzen el pronom ‘that’ de forma escassa, al contrari dels EN, i un cas semblant passa amb els pronoms ‘which’ i ‘who’. Per contra, les frases condicionals són emprades de forma molt semblant per els dos grups de escriptors, fet que ens fa pensar que les estructures que existeixen tant en la llengua mare com en la materna, són utilitzades en la mateixa mida per el EN, però les que no tenen equivalent en la seva traducció o el escriptor té que conèixer més la llengua per al seu ús, són rebutjades i utilitzades unes altres en el seu lloc.

Conèixer les variacions, que fins ara s’han exposat, en la producció de la llengua anglesa des d'una perspectiva gramatical, és pot considerar com el nivell bàsic de coneixements per als escriptors científics. Uns altres nivells a considerar en l’escriptura de texts específics són els de cohesió i modalitat. Respecte a la cohesió, els elements que presenten més dificultat per als ENN son les conjuncions, donat que no coincideixen les formes amb les de la llengua anglesa i l’aplicació d’elements de cohesió a la llengua és un nivell d’expressió superior en la llengua. En la taula 5 es detallen les distintes conjuncions utilitzades per els EN i els ENN:







TIPUS DE CONJUNCIONS

FREQÜÈNCIES ENN

(%)

FREQÜÈNCIES EN

(%)

2

1. Additiva

594 (37.57%)

987 (68.43%)

P = 0.00

2. Adversativa

611 (46.14%)

713 (53.86%)

P = 0.00

3. Causal

408 (43.45%)

531 (56.55%)

P = 0.03

4. Temporal

273 (34.95%)

544 (65.05%)

P = 0.00

Total

1886 (40.52%)

2775 (59.48%)

-

Taula 5. Variació en l’ús de les conjuncions per EN i ENN.



Els ENN han utilitzat en la mateixa mesura les conjuncions causals, però l’ús ha canviat en el que respecta a les additives, adversatives i temporals, registrant un ús total de les conjuncions bastant inferior al dels EN. Interpretem que les conjuncions causals són més familiars per als ENN, mentre que existeix un desconeixement dels altres tipus de conjuncions angleses. Aquesta part de la producció lingüística es un qüestió d’estil i s’han de conèixer altres elements de la cohesió, com es la referència a altres parts del text i els vincles que existeixen entre els distints paràgrafs i frases de la producció. Per això, el ENN prefereix ometre el seu ús, aconseguint un text comprensible però sense afegir-li tots els elements de cohesió que enriqueixen la producció escrita.

Un altre nivell important en la producció escrita és el de la modalitat o formes en les que l’escriptor influeix en el lector del text, transmetent-li la seva manera de pensar i de veure la realitat. S’han detectat certes característiques de la modalitat que l’autor ha escollit per a inferir-li informalitat, incertesa o certesa al text acadèmic-científic.



TIPUS DE VARIACIONS

FREQÜÈNCIES ENN (%)

FREQÜÈNCIES EN (%)

2

VARIACIONS

Abreviacions

32 (44.44%)

40 (55.56%)

P = 0.86


DE LA

Abreviacions impròpies del llenguatge acadèmic

0 (0.00%)

2 (100.00%)

P = 0.19


Expressions d’incertesa

57 (48.87%)

1001 (51.13%)

P = 0.00

MODALITAT

Expressions de certesa

546 (64.38%)

302 (35.62%)

P = 0.00


Forma impersonal

959 (49.86%)

964 (50.14%)

P = 0.00

ORACIONAL

Paraules de probabilitat o possibilitat

504 (47.19%)

564 (52.81%)

P = 0.23

Taula 6. Variacions entre EN i ENN respecte a la modalitat de l’oració.

Les abreviacions, les expressions d’incertesa i la forma impersonal varen ser utilitzades de forma molt semblant per els dos grups, però es pot observar que els ENN utilitzen més les expressions de certesa (sobre tot el verb modal ‘must’). Aquesta característica es pot atribuir a que en la llengua mare, l’escriptor utilitza aquestes formes sense que siguin tan assertives com en anglès. No s’ha atribuït a un desig de comunicar certesa a les seves afirmacions, donat que en casos com en l’ús dels temps verbal, s’utilitzava més la forma futura, afegint incertesa a la producció, així com passava en la mancança de l’ús de l’article definit.

3. PROPOSTES DIDÀCTIQUES PER A EVITAR LES VARIACIONS

Amb aquestes observacions, recolzades per dades, es pretén conèixer les raons de ésser d’aquestos fenòmens en la producció escrita i propiciar una millor adequació a l’estàndard, en certs casos, o l’acceptació de les variacions modals, en altres. Es pot comprovar, amb aquestos resultats, que en el nivell gramatical, els ENN, per una banda, segueixen el estàndard de la llengua científica com s’ha vist en la composició dels sintagmes nominals compostos, però, per un altra banda, tenen una sèrie de mancances en l’aprenentatge de la llengua, com és l’ús de l’article o de les frases de relatiu. En el nivell de la cohesió, no coneixen com els nadius les conjuncions, fet que ens fa pensar que no tenen una visió global del text que estan produint. En el nivell de la modalitat, els ENN utilitzen més les expressions de certesa, però ho atribuïm de nou a un desconeixement de les implicacions de les paraules que fan servir. Caldria aprofundir l’aprenentatge d’aquestes parts de la producció escrita per a que els ENN amb coneixements avançats de la llengua, arriben a un domini total expressant els seus pensaments de forma semblant a la de un EN.

4. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Alcaraz Varó, E. (2002) “Prólogo” en I. Fortanet Gómez [coord.] Cómo escribir un artículo de investigación en inglés. Madrid: Alianza: 12-15.

Alcaraz Varó, E. (2000) El inglés profesional y académico. Madrid: Alianza.

Bathia, V. K. (1993) Analysing Genre: Language Use in Professional Settings. Londres: Longman.

Canagarajah, S. (2002) “Multilingual writers and the academic community: towards a critical relationship”. Journal of English for Academic Purposes, 1-1: 29-44.

Candlin, C. N.; Bhatia, V. K. y Jensen, C. H. (2002) “Must the words collide? Professional and academic discourses in the study and practice of law” en G. Cortese y P. Riley [eds.] Domain-specific English. Berlín: Peter Lang: 101- 114.

Carrió Pastor, M. L. (2002) “The use of phrasal verbs by native and non-native writers in technical English” en G. Cortese y P. Riley [eds.] Domain-specific English. Berlín: Peter Lang: 233-246.

Cmejrkova, S. (1996) “Acedemic writing in Czech and English” en E. Ventola y A. Mauranen [eds.] Academic Writing. Intercultural and Textual Issues. Amsterdam: John Benjamins: 137- 152.

Dudley- Evans, A. y St. John, M. J. (1998) Developments in English for Specific Purposes: A Multidisciplinary Approach. Cambridge: Cambridge University Press.

Dudley- Evans, A. (2000) “Genre analysis: a key to a theory of ESP?” IBÉRICA 2: 3- 11.

Duque García, M. M. (1999) Manual de estilo. El arte de escribir en inglés científico- técnico. Madrid: Paraninfo.

Ellis, R. (1985) Understanding Second Language Acquisition. Oxford: Oxford University Press.

Ellis, R. (1994) The Study of Second Language Acquisition. Oxford: Oxford University Press.

Ellis, R. (1997) Second Language Acquisition. Oxford: Oxford University Press.

Halliday, M. A. K. y Martin, J. R. (1993) Writing Science: Literacy and Discursive Power. Londres: The Falmer Press.












10